Ritual
Veu: Jaume Ojea
Jo em rento tres vegades les mans en el riu abans d'escriure després frego els meus ulls amb fulles de romaní i lavanda preparo un licor de còdol i llavors de poma que bec en set glops lents assegut sobre la sorra. Jo soc el que invoca el favor del grèvol mentre cobreixo els meus genolls amb oli de clau abans de fer córrer la tinta sobre el papir. Soc el que embalsama el cos desabrigat de la tristesa el que acaricia les seves delicades espatlles i neteja amb branquetes de fonoll les seves dents abans de cal·ligrafiar una sola paraula. Abans de posar-me a escriure el que ara llegiu vaig encendre onze fogueres en la meitat del meu front perquè saltés sobre les seves flames blaves el cavall blanc de la pluja que no referma. Jo soc el que prepara el llit de l'orquídia el que esquinça el vel del jardí que mai serà superflu la crisálida en la qual germina el desafiament de l'estrella soc l'abisme i el seu sigil. No puc ser una altra cosa. Jaume Ojea © 2022 (Del poemari "Sement d'ambre")