![\"\"](\"http:\/\/jaumeojea.com\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/PHOTO-2025-07-11-09-17-02-1-1024x1024.jpg\")
Format en el Cercle Art\u00edstic Sant Lluc de Barcelona i en la Fac. de BBAA Sant Jordi. El fulgor de les meves pinzellades li dec a la primerenca devoci\u00f3 per l'obra d'en Renoir, la qual vaig abra\u00e7ar sent encara un infant, als simbolistes del segle XIX, als versos de la generaci\u00f3 del 27, a les fulles dels arbres, a les pedres del riu i a tantes altres m\u00fasiques ancestrals que fan d'aquest m\u00f3n un lloc habitable.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Conegut per una intensa activitat en el camp de les arts visuals, soc al temps autor consagrat en prosa i vers. Al igual que en el total de la meva obra art\u00edstica, les meves lletres tracten d'afrontar sempre els racons m\u00e9s inh\u00f2spits de l'\u00e9sser hum\u00e0 i anar a la recerca d'aquesta torxa que aporti una certa llum en l'esdevenir dels nostres dies. Inquiet cercador de silencis, perdut entre pinzells i lletres, em dec als somnis complerts\u00a0i als que encara em queden per complir.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Des de la primera exposici\u00f3 individual a Barcelona al 1994, la meva obra ha visitat ciutats com Lisboa, Jap\u00f3n, Sevilla, Par\u00eds, Roma, Estrasburg<\/mark><\/strong>,<\/mark><\/strong> Madrid o New York.<\/mark><\/strong><\/p>\n\n\n\n La natura i el vers, la dona i les ombres, les senderes i els seus c\u00e0ntics, la p\u00e8rdua i la troballa, els racons ocults a les ciutats, la ferida en la cicatriu i la cicatriu en el verb, el s\u00edmbol i la llum, la paraula en silenci\u2026 s\u00f3n alguns dels motius pels quals els meus pinzells decideixen cobrar vida.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Tots els meus projectes art\u00edstics transiten per les entranyes d'un laberint manifest, sent aquest el signe que retroalimenta els processos creatius dels darrers anys.<\/strong><\/p>\n\n\n\n El meu art est\u00e0 dedicat \u00edntegrament a la cerca de camins que ens acostin a nosaltres mateixos, als nostres semblants i al m\u00f3n que ens abra\u00e7a. Posada la lent sobre la llavor i no sobre la closca, suposa un seri\u00f3s exercici sobre aquells temes universals que configuren l'evoluci\u00f3 emocional i intel\u00b7lectual de l'\u00e9sser hum\u00e0 a trav\u00e9s de la met\u00e0fora.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Formado en el C\u00edrculo Art\u00edstico Sant Lluc de Barcelona y en la Facultad de BBAA Sant Jordi. El fulgor de mis pinceladas se lo debo a la temprana devoci\u00f3n por Renoir, cuya obra abrac\u00e9 siendo bien ni\u00f1o, a los simbolistas del siglo XIX, a los versos de la generaci\u00f3n del 27, las hojas de los … <\/p>\n
","protected":false},"excerpt":{"rendered":"