UN MUSEU A LES FOSQUES 

De petit solia tenir un somni que es repetia amb una certa freqüència. Em veia a l'interior d'un enorme museu a mitjanit, en solitud. Imbuït en el més absolut dels silencis, a la meitat d'un passadís, mirava entorn al meu cos de nen les parets i els salons replets d'art a través d'aquella foscor invencible (...) Quan vaig arribar fa ja uns anys per primera vegada a Cărtărescu, aquell somni d'infància va tornar de sobte. El llibre va ser Nostàlgia, aquesta estranya aventura literària, compendi de breus relats de Mircea. La ploma de l'escriptor romanès és portentosa. La minuciositat gairebé barroca amb la qual arriba a embolicar-te en les seves descripcions, el misteri insondable d'uns certs personatges, aquest territori tan poc freqüent entre l'oníric i el viscut, batega amb força entre les seves pàgines. 

Des de "El ruletista (impossible oblidar aquesta crudíssima història) fins a "L'arquitecte", relat amb el qual tanca l'epíleg, no trobarem espai per a la comoditat. Però a mi m'agrada la lectura incòmoda, la que mostra sense pudor els engranatges de l'ésser humà i es pren la gosadia de deixar-te sense alè durant alguna cosa més que un mer instant.

Abril 2024, © Jaume Ojea